Després de dos anys, avui ha tornat a la Plaça Major de Vic la tradicional festa de Dijous Llarder organitzada per Osona Cuina. Després que l’any passat només es va poder fer una versió “Per emportar” de la festa, enguany han commemorat la seva 20a edició amb alguna novetat.
En un dia en que el temps ha acompanyat i que tots teníem moltes ganes de festa, la plaça s’ha omplert de gent amb un ambient molt animat ja des de primera hora del matí i a partir de les 9 es començaven a servir els entrepans per l'esmorzar. Com a novetat, a banda dels entrepans de botifarra, cansalada o botifarra negra, s’ha incorporat la botifarra d’ou, tan típica en aquesta data. La botifarra d’ou triada és la de Can Codina de Taradell, guanyadora del concurs Fet a Osona en la categoria d’embotits cuits.
Pel plat estrella, l’entrepà de porc ral rostit, calia esperar a l’hora de dinar. Es tracta d’un porc rostit lentament, durant moltes hores, al bell mig de la plaça. Per altres plats, com l’arròs de morro i orella o els canelons, també calia esperar a l’hora de dinar.
Una altra tradició, que arriba a la seva quarta edició, és el concurs de truites que, com a novetat, s’havien d’elaborar en directe; enguany no es podien portar fetes de casa. Un concurs que ha començat poc després de les 10 del matí amb la intenció de trobar la millor truita d’Osona.
Però que és el Dijous Llarder?
Conegut en altres indrets com a Dijous Gras o com el dia de la truita, és el dia que marca el començament de les festes de carnestoltes. Es tracta d’unes festes relacionades amb la tradició cristiana: durant una setmana es permet fer tot allò que estarà prohibit durant la quaresma, que comença el dimecres de cendra, quaranta dies justos abans de pasqua.
Cal pensar en aquells temps en que la quaresma era una època de dejuni i abstinència en que estava prohibit menjar carn i ous. Per això, durant aquests dies d’excessos gastronòmics, està permès afartar-se de valent amb els aliments més greixosos.
Podríem vincular els orígens de la festa amb la vida de pagès, quan les activitats eren senzilles i més socials. Llavors es sortia a berenar en grup per celebrar l’arribada del carnestoltes i s’aprofitava per menjar botifarra, truita i coca de llardons. El fet de triar aquests aliments no és casual: després de la matança del porc del mes de novembre, el rebost s’havia buidat durant l’hivern i només hi quedaven les menges de més llarga conservació: botifarres i llardons. La mena de truita que es feia llavors era a base de farina i llar de porc, ingredients que avui s'ha substituït per ous.
És per això que el dijous llarder, o dijous gras, és tradició menjar botifarra d’ou, botifarra blanca o negra, truita de botifarra i coca de llardons, uns àpats alts en greixos i proteïnes. Antigament alguna d’aquestes menges, com la botifarra d’ou i la coca de llardons, només es podien trobar per aquestes dates.
