Avui us proposo una passejada per conèixer una mica més sobre l'Anxova de l'Escala, el producte més emblemàtic i internacional d'aquesta vila marinera de l'Alt Empordà, visitant l'Alfolí de la Sal, un edifici de l'any 1697, el Museu de l'Anxova i la Sal, i per últim, la fàbrica-museu d'Anxoves Solés, on acabarem el matí fent un tastet del seus productes a la seva terrassa.
Si arribeu al poble en cotxe, us aconsello deixar-lo al pàrking públic que hi ha a poc metres del Museu de l'Anxova i la Sal, i a partir d'aquí anar caminant fins al port antic per un camí arran de mar amb unes vistes esplèndides del Golf de Roses (podeu trigar un 10-15 minuts i hi ha un petit tram d'escales). Arribarem fins a la Platja de les Barques, situada al bell mig del nucli antic de l'Escala. L'Alfolí de la Sal es troba al carrer del mateix nom, molt a vora de la Pastisseria Juhé, on podeu fer un esmorzar amb vistes al mar.
La sal ha tingut un gran valor al llarg de la història, raó per la qual els governants han controlat la seva comercialització. Feien construir edificis específics pel seu emmagatzemament, control i distribució, anomenats gabelles, pòsits o alfolins (nom d'origen àrab, al-Hory) .
L'Alfolí de la Sal, declarat bé cultural d'interès nacional, va funcionar com a dipòsit i duana en l'època en que al port de l'Escala arribaven embarcacions d'arreu de la Mediterrània. Situat a prop del port antic, la seva funció com a magatzem de sal o alfolí va començar l'any 1716, després de la Guerra de Succesió, quan Felip V va confiscar totes les salines de Catalunya i va manar establir 15 alfonlins en salines o ports de mar. Un d'ells va ser el de l'Escala que va començar a registrar les entrades i sortides diàries de sal a partir del 1716, amb el Decret de Nova planta. Des d'aquest edifici es distribuïa la sal a la resta de poblacions catalanes fins principis del segle XX.
L'edifici va acabar passant a mans privades i actualment acull l'arxiu històric, una exposició permanent sobre la història de la vila i l'espai Víctor Català.
Desfem el camí d'anada i arribem a l'edifici de l'Excorxador Nou, de 1913, on està ubicat el Museu de l'Anxova i la Sal dedicat a la pesca i a la salaó del peix blau. Encara que el museu no és molt gran, acull un espai sobre la sal, les arts de la pesca i la salaó de l'anxova i la sardina, a banda d'un interessant audiovisual sobre la importància històrica de la pesca i la salaó a l'Escala.
La sal més apta per la conservació del peix és la sal marina que s'obté dessecant l'aigua de mar en estanys anomenats salines. La sal que es feia servir a l'Escala arribava en grans vaixells d'Els Alfacs (Tarragona), Eivissa o Torrevella (Alacant). Els mariners fenicis i els grecs van ser els introductors de la salaó de peix a la península. Al jaciment arqueològic de Empúries es van localitzar les restes d'una factoria de salaó del segle II a.c. Els primers salins o fàbriques de salaó de l'Escalà es van establir al voltant de la platja i el port d en Perris. Al segle XIX l'Escala va arribar a comptar amb deu industries dedicades a aquesta activitat.
Les sardines i el seitons o anxoves s'alimenten de plàcton i a la nit pugen a la superfície a menjar. Es concentren en bancs i són capturats per la seva atracció cap a la llum. El sistema de pesca que es fa servir és la teranyina, en que el peix es captura mitjançant una gran xarxa que encercla els bancs de peixos, i que sembla ser que va arribar del Cantàbric cap els anys 20 del segle passat.
Les sardines es salen per la producció d'arengades i per fer sardines passades pel brou o salmorra, ara anomenades sardines de la costa, i són excel.lents per fer a la brasa, pel seu gust lleugerament salat.
La manera tradicional de menjar les anxoves de l'Escala és amb pa amb tomàquet. Les anxoves a la sal es renten a raig d'aixeta, es treu l'espina de manera que quedin units els dos filets per la cua, es posen en un plat i es neguen d'oli d'oliva. També es fan servir per fer arròs a la cassola afegint les anxoves al sofregit.
Amb l'arribada del turisme als anys 60 del segle passat, molts pescador joves van deixar la tradició familiar i es van dedicar al sector serveis. Els pescadors d'avui en dia s'enfronten a la manca de peix per la sobreexplotació, fet que ha obligat a fer la veda biològica els mesos d'hivern.
A l'Escala es celebren dues festes relacionades amb la salaó durant els mesos de setembre i octubre: La Festa de l'Anxova, iniciada al 1989 a l'aconseguir la Indicació Geogràfica Protegida (IGP), i la Festa de la Sal, des del 1997, que inclou una mostra d'oficis vinculats a la mar i l'arribada d'un vaixell carregat de sal.
I per últim agafem el cotxe, encara que també podem anar a peu, per arribar a la fàbrica-museu d'Anxoves Solés, on trobareu una petita exposició amb audioguia per conèixer part de les instal·lacions de la fàbrica, les més antigues de totes les fàbriques de salaó de la població, la nissaga familiar dels Solés, elaboradors des del 1888, i els processos d'elaboració dels diferents productes que elaborai comercialitza Anxoves Solés. La visita finalitza amb una petita degustació de productes Solés a la terrassa ubicada davant de la fàbrica, on també podeu fer un vermut i unes tapes.
A banda de les anxoves en sal, elaboren anxoves en oli d'oliva i anxoves o seitons en vinagre ( l'anxova i el seitó, també anomenat en altres zones boqueró, és el mateix). També sota el nom comercial de Recepta de l'Avi Benet, elaboren una línea de semiconserves, totes a partir de productes del mar, com el pop, la sípia, el calamar i la sardina. A la seva pàgina web trobareu la botiga on line.
I fins aquí la proposta d'avui. Si voleu més informació per organitzar la vostra visita a l'Escala, la podeu trobar a la web oficial de Turisme de l’Escala-Empúries (actualment, per les mesures anti covid, no es paga entrada per visitar l'Alfolí i el Museu de l'Anxova i la Sal).
