Hi ha qui diu que els canelons són un plat d’aprofitament. També hi ha qui els fa amb botifarra o carn picada. A Itàlia hi ha costum de fer-los amb salsa bolonyesa. Però els canelons de l’àvia, els canelons a la catalana, no són res de tot això, són un plat que fem a partir de carn rostida expressament per preparar-los. No tenen res a veure amb aquests canelons insípids i a vegades aigualits que trobem en alguns llocs. Els canelons de l’àvia tenen un sabor i una textura que els fa únics, amb una beixamel ben cuita, i un formatge ben gratinat.
No es pot negar que, tot i no ser un plat especialment complicat de preparar, sí que requereix força temps i ens farà passar una llarga estona a la cuina. L’avantatge és que es poden tenir preparats d’un dia per un altre i deixar-los a punt per gratinar, i escalfar, a l’últim moment. Això és especialment interessant quan volem fer els canelons de diumenge, o preparar-los per una festa assenyalada, com el dia de Sant Esteve.
Ingredients
- 1 paquet de plaques de canelons
- 250 gr de pit de pollastre
- 200 gr de llom de porc
- 2 fetges de pollastre
- 2 grans d’all
- 1 ceba mitjana
- 2 tomàquets de penjar
- 1 branca de canyella
- 1 farcell d’herbes de rostit
- 125 ml de vi ranci
- 25 gr de ceps deshidratats (opcional)
- Formatge ratllat
- Mantega
- Oli d’oliva verge extra
- Sal i pebre
Per fer la beixamel
- 50 gr de mantega
- 50 gr de farina blanca
- 1 litre de llet sencera
- 1 culleradeta de nou moscada
- Sal i pebre.
El llom i el pit de pollastre els necessitem sencers, ja que els hem de rostir a la cassola per trinxar-los després. També ens cal una màquina de trinxar o bé una mitjalluna. Personalment m’agrada més la textura que queda al picar la carn amb la ganiveta de mitjalluna, tot i que porta força més feina.
El primer que hem de fer es posar els bolets en aigua per rehidratar-los ja que els hi cal un parell d’hores. Els podem posar a primera hora del matí i així els tindrem a punt quan ens facin falta. També ens cal coure les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant. Feu-ho en aigua abundant i no les poseu totes de cop per evitar que s’enganxin les unes a les altres. Quan són cuites les passem per aigua freda i les deixem assecar estirades damunt uns draps de cuina.
En una cassola posem un bon raig d’oli d’oliva i comencem enrossint el pollastre i el llom. Anem tombant per que no es cremin. Només cal que agafi un punt ros, que és quan afegirem els grans d’all sencers, la branca de canyella, el farcell d’herbes, la ceba tallada a trossos barroers i els tomàquets oberts per la meitat. Hi fem quatre remenades i hi afegim el vi ranci. Deixem rostir a foc suau i, si veiem que queda eixut, el mullem amb una mica d’aigua de tant en tant. Quan veiem que falta poc per acabar de rostir, hi afegim els fetges de pollastre i els ceps. Ho deixem acabar de rostir de 8 a 10 minuts més.
Quan la carn estigui a punt, retirem la branca de canyella i el farcell d’herbes. Colem la resta, ho deixem refredar una mica per no cremar-nos, i ho piquem tot junt. Salpebrem la barreja amb compte i la repartim per sobre de les plaques de canelons, els emboliquem i els anem posant en una placa de forn que haurem greixat amb una mica de mantega (també es pot greixar amb oli). Cal anar amb compte ja que les plaques de canelons es trenquen amb molta facilitat.
Per preparar la beixamel, fonem la mantega en un cassó fondo, hi afegim la farina evitant que faci grumolls i anem remenant fins que es cogui, sense deixar que es torri. Hi afegim la llet calenta i anem remenant, millor amb un batedor, fins que arrenqui el bull. Ara hem d’abaixar el foc al mínim i deixar-ho coure uns 20 a 25 minuts, depenent de com ens agradi d’espessa. Tingueu present que quan reposi i la gratinem, encara espessirà una mica més. Amanim amb la nou moscada, la sal i el pebre. Repartim la beixamel per sobre els canelons.
Hi posem formatge ratllat pel damunt i uns bocins de mantega. Us recomano provar amb una barreja de formatges, un formatge curat o semi-curat o un formatge tipus Parmesà o Grana Padano. Aquests últims són els nostres preferits. Posem a gratinar els canelons, no gaire fort, fins que veiem que queden enrossits al nostre gust. Cal menjar-los al moment.
