Fins al 5 de juliol el Parc de les Olors del Serrat, situat a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, organitza la Festa de la lavanda. Una activitat per viure en petit format l'experiència de la sega de la lavanda, aprendre com es destil·la i gaudir d'un dia al camp envoltants per les aromes i els colors de les herbes aromàtiques que es conreen al Parc.
El Parc de Santa Eulàlia de Ronçana forma part de la Xarxa de Parcs de les Olors que s'estén per diverses comarques de Catalunya. Actualment hi han 22 parcs que formen part d'aquest projecte privat d'ànim social que es dedica al conreu de tot tipus de plantes aromàtiques i medicinals per la seva comercialització i l'elaboració de productes derivats, sense oblidar la seva tasca divulgativa mitjançant l'organització d'activitats al voltant del món de les herbes aromàtiques i medicinals. Un projecte de desenvolupament rural basat en la biodiversitat i en la recuperació de varietats autòctones.
Arran d'escriure aquest post, he descobert que també a prop de Lleida ciutat, Aromes de Can Roselló organitza activitats al voltant de la lavanda. Són una empresa familiar que es dedica al seu cultiu i a la producció de productes derivats. Ens ho haurem d'apuntar a l'agenda per l'any vinent perquè l'última activitat l'organitzen per la revetlla de Sant Joan.
De la flor de la lavanda, mitjançant la seva destil·lació, s'extreu un oli essencial que s'usa en perfumeria, cosmètica, aromateràpia i medicina principalment, encara que també s'està experimentant en el camp de l'alimentació.
Entre les múltiples varietats de lavandes que hi ha, destaquem la lavanda angustifolia o lavanda de muntanya, de fulla estreta, que es conrea a partir del 700-800 metres, i és la que trobem a les muntanyes provençals. Té una fragància refinada i és per això, la més desitjada pel món de la perfumeria. Aquí l'anomenem lavanda.
Per sota dels 700-800 metres trobem la lavanda lacifolia, barballó o espígol en català. És la més abundant a la península ibèrica. La seva aroma no es tan refinada com la de la lavanda, i per això no es fa servir tant a la perfumeria.
A la mateixa altitud s'ha produït una hibridació natural entre la lavanda angustifolia i la lacifolia, o entre la lavanda i l'espígol, i el resultat ha estat el lavandí, una varietat molt més productiva que les altres dues, però amb un perfum més fort, encara que dura menys, i que es fa servir per elaborar detergent i altres productes de neteja.
Els romans feien aprofitaven la lavanda per les seves qualitats desinfectants i antisèptiques. A més se li atribueixen propietats calmants i relaxants. Pot alleugerir el dolor i la inflamació derivades d'afeccions musculars, dermatològiques o contusions. I té efectes antiespasmòdics útils en infeccions lleus de gola i bronquis.
En general, les plantes aromàtiques i medicinals del clima mediterrani acumulen dins seu un còctel de substàncies protectores per sobreviure a les inclemències del temps. Són vegetals que tenen una alta concentració de principis actius medicinals, que poden aportar-nos beneficis per la salut si les incorporen als nostres plats. Qualitats antioxidants, anticolesterol, depuratives, digestives, carminatives, refrescants...Les plantes aromàtiques ens aporten un munt de beneficis saludables, sabors i aromes per afegir als nostre plats. I per acabar, un consell: afegiu les herbes aromàtiques al final de la cocció per que no perdin les seves propietats.
A la pàgina del Parc de les Olors del Serrat trobareu informació sobre les activitats que organitzen, els horaris de visites i una botiga on line on podreu adquirir els productes que elaboren, tots ells d'agricultura ecològica.
