L'albergínia blanca té un gust més delicat que la negra, i no amargueja gens. També la seva textura és més melosa, cosa que cal tenir en compte a l'hora de cuinar-la, ja que es cou molt més ràpid que la negra.
La recepta d'avui és molt senzilla de fer i el puntet li dóna el vi ranci i la melmelada de tomàquet, que podeu substituir per uns tomàquets ben confitats, que per això estem en plena temporada.
Ingredients per a 2 persones:
Després de rentar-les, tallem les albergínies en llesques al llarg, de mig centímetre de gruix aproximadament, i les posem sobre una safata per anar al forn, prèviament folrada amb paper de forn untat amb una mica d'oli; per sobre les llesques també posem un rajolí d'oli, abans d'enfornar-les uns 20 minuts o fins que estiguin ben tendres. Vigileu-les de tant en tant, ja que depenent de com de gruixudes les hàgim tallades, es faran més o menys ràpid.
Mentrestant, en una cassola cuinarem la ceba tallada en juliana amb una mica d'oli d'oliva a foc fluix, fins que es tornin marrons, aleshores afegirem a la cassola els pebrots tallats al llarg i els cuinarem fins que estiguin tendres. A continuació afegirem la botifarra sense pell i esmicola amb els dits i el gotet de vi ranci. Deixarem que el vi evapori una mica i afegirem una cullerada de herbes de provençals. Mentre va fent xup-xup, deixarem la cassola sense tapar, perquè ens interessa que el líquid s'evapori. Quan la carn estigui cuita, afegim la melmelada de tomàquet, remenem bé i rectifiquem de sal.
Muntem el plat cobrint la base amb unes llesques d'albergínia feta al forn; per sobre repartim unes quantes cullerades generoses de botifarra que cobrim amb més llesques d'albergínia. Posem per sobre una mica de formatge ratllat i una mica d'herbes provençals i ho gratinem uns minuts fins que el formatge estigui daurat. Servim calent.
La recepta d'avui és molt senzilla de fer i el puntet li dóna el vi ranci i la melmelada de tomàquet, que podeu substituir per uns tomàquets ben confitats, que per això estem en plena temporada.
Ingredients per a 2 persones:
- 2 albergínies blanques ben precioses
- 2 cebes grans
- mig pebrot groc, mig vermell i mig verd (hi han supermercats on trobareu que els venen junts, són de la varietat califòrnia, i són més aviat petits i una mica dolços) o bé un pebrot vermell gran
- 1 botifarra de pagès
- un gotet de vi ranci
- herbes provençals
- un parell de cullerades generoses de melmelada de tomàquet, jo he fet servir melmelada ecològica Margot
- formatge ratllat emmental
- oli l'oliva verge extra
- sal
Després de rentar-les, tallem les albergínies en llesques al llarg, de mig centímetre de gruix aproximadament, i les posem sobre una safata per anar al forn, prèviament folrada amb paper de forn untat amb una mica d'oli; per sobre les llesques també posem un rajolí d'oli, abans d'enfornar-les uns 20 minuts o fins que estiguin ben tendres. Vigileu-les de tant en tant, ja que depenent de com de gruixudes les hàgim tallades, es faran més o menys ràpid.
Mentrestant, en una cassola cuinarem la ceba tallada en juliana amb una mica d'oli d'oliva a foc fluix, fins que es tornin marrons, aleshores afegirem a la cassola els pebrots tallats al llarg i els cuinarem fins que estiguin tendres. A continuació afegirem la botifarra sense pell i esmicola amb els dits i el gotet de vi ranci. Deixarem que el vi evapori una mica i afegirem una cullerada de herbes de provençals. Mentre va fent xup-xup, deixarem la cassola sense tapar, perquè ens interessa que el líquid s'evapori. Quan la carn estigui cuita, afegim la melmelada de tomàquet, remenem bé i rectifiquem de sal.
Muntem el plat cobrint la base amb unes llesques d'albergínia feta al forn; per sobre repartim unes quantes cullerades generoses de botifarra que cobrim amb més llesques d'albergínia. Posem per sobre una mica de formatge ratllat i una mica d'herbes provençals i ho gratinem uns minuts fins que el formatge estigui daurat. Servim calent.
