Fundada al 1870 pels germans Bosch, que havien fet fortuna important cacau i tabac de les Amèriques, l'empresa va començar venent el seu producte entre els seus propis treballadors, a granel. Van ser els primers en vendre licor en ampolles, i aquesta va ser la primera de tot un seguit d'innovacions que el germà petit dels Bosch, en Vicente Bosch, va dur a terme. Així, va ser el primer particular en organitzar un concurs per elegir el cartell promocional del seu producte. Amb un premi de 1.100 pessetes, es van presentar més de 185 propostes al concurs, i va ser el pintor Ramon Casas, que va presentar quatre propostes, el guanyador del premi, ja que tres de les seves propostes van ser seleccionades. La raó del concurs, donar projecció al producte, que fins aleshores, consumia preferentment el proletariat.
Vicente Bosch també va ser innovador a l'hora d'elegir l'ampolla pel seu anís, inspirada en una ampolla de perfum francès, i que es va convertir en un instrument musical nadalenc improvisat per a moltes generacions d'aquest país. També van ser tota una innovació la seva etiqueta, satinada i daurada, dissenyada a París. Va fer incloure la figura del mico en la mateixa, perquè en aquella època no tothom sabia llegir. I el que es pregunta tothom, i el mico perquè surt a la història? Doncs perquè hi havia un mico al patí de la fàbrica, que era tota una atracció turística per l'època. Per això encara que a l'etiqueta posa Anisado Refinado Vicente Bosch, que és el nom de l'anís, al costat consta Anís del Mono, que és com tothom coneix aquest licor.
Al llarg de la visita també s'expliquen altres curiositats com l'error en la paraula "destillacion" de l'etiqueta, que no s'ha canviat mai, o que la cara del mico és possiblement una caricatura de Darwin, personatge molt polèmic en aquella època per la seva teoria de l'evolució. Una foto del quiosc modernista que hi havia a l'estació de tren de Badalona, on es venia anís del mono pels passatges, en versió butxaca, donen una idea del caràcter creatiu i empresarial de Vicente Bosch. I una última curiositat, el primer rètol lluminós que es va fer a Espanya, va ser el d'Anís el Mono, que lluïa al Passeig de Gràcia de Barcelona i a la Puerta del Sol de Madrid.
El principal ingredient de l'Anís del Mono és la matafaluga que s'importa des d'Andalusia i unes dotze herbes aromàtiques més, sucre, aigua tractada i alcohol. Mitjançant uns alambins s'extreu l'oli essencial de les herbes aromàtiques. Després es barreja amb un xarop elaborat amb sucre blanc i aigua tractada, i per últim s'afegeix l'alcohol que fixa el sabor i l'aroma. Cada ampolla pórta un gram d'oli essencial.
Actualment s'elaboren més de 4 milions de litres d'anís, entre anís sec i dolç dels quals s'exporta un 20% als cinc continents. L'any 1975 els hereus de Vicente Bosch van vendre l'empresa al grup Osborne, amb dues condicions: que mai traslladessin l'elaboració de l'anís fora de Badalona i que permetessin les visites a la fàbrica, patrimoni cultural de la ciutat.
Es pot visitar la fàbrica només un diumenge al mes i prèvia reserva. Si esteu interessants demaneu informació al Museu de Badalona, qui és qui gestiona les visites, per saber quan s'obre el proper període d'inscripció i no trigueu gaire a fer la reserva de la vostra plaça, perquè s'esgoten de seguida.
