Carlo Petrini va ser contundent en les seves afirmacions: el sistema alimentari és un sistema criminal. Destrueix la biodiversitat i el menjar només té un preu, però no té valor. Des de l'any 1900 fins al 2016 s'ha perdut el 75% de la biodiversitat del planeta, ja que el sistema alimentari actual prima les varietat més productives, independentment del seu valor nutricional o organolèptic. Les al·lèrgies alimentàries estan creixent de manera exponencial, i el malbaratament alimentari provoca que el 30% del que es produeix es llenci perquè és lleig, perquè no supera els cànons estètics fixat pel propi sistema alimentari.
Segons Petrini, cal un canvi polític perquè la política actual no entén que vivim perquè mengem, i recorda que personatges com el Papa Francesc o el polític nordamericà Benny Sanders declaren que l'economia de mercat és un desastre i que cal canviar el model actual.
Per tot l'anterior, Petrini afirma que no tenim futur si destruïm l'agricultura local i que una societat que no respecta al pagès té el cor malalt.
Per primera vegada en l'any 2008 el nombre d'habitants a les ciutats va superar el nombre d'habitants al camp. Per aquesta raó, Petrini aposta per construir una agricultura urbana i periurbana i per una unió entre productors, cuitadans i restauradors per canviar el model actual. L'economia de mercat mata la gent però això cal una economia més propera, més local, que preservi el medi ambient i la biodiversitat, afirma Carlo Petrini.
De la taula rodona que es va organitzar després de la conferència, destaquem la reivindicació de Xavi Oliva, pagès del Parc Agrari, per que el consumidor tinguem les eines per poder diferenciar el que és producte de proximitat i va denunciar que grans distribuidors, que s'han pujat al carro del km0, cobreixen la seva demanda amb productes de fora, fet que s'ha de considerar un frau als consumidors.
També es va denunciar com hi ha molta gent que es gasta molt diners en roba elaborada per infants explotats a paisos del tercer món, però que després es queixa pels preus del producte de proximitat.
Sergi Alegre, regidor de l'Ajuntament del Prat va defensar que el territori és el nostre patrimoni, i que igual que ningú pensaria en vendre el Palau de la Música Catalana, ningú ha de vendre el Parc Agrari del Baix Llobregat. Segons Alegre, el Parc Agrari no només és paisatge, sinó economia i medi ambient.
Per últim Raimon Roda, director del Parc Agrari, va reconèixer que fins que el ciutadà no pagui el preu just, l'Administració haurà de defensar el model productiu del Parc Agrari. Actualment el Parc ocupa 3.500 hectàrees i hi han 250 empreses agràries. Un 85% de la producció és integral. Les noves incorporacions al Parc són petites explotacions, la majoria pertanyents a moviments agroecològics (la producció ecològica actual està sobre el 40-50% de la producció total).
De la producció del Parc Agrari el 80% es queda a l'àrea metropolitana.
Per últim Xavi Oliva va demanar poder desenvolupar un model d'agroturisme al Parc Agrari, però l'Administració considera que la infraestructura necessària per assumir això afectaria negativament al Parc.
Diferents punts de vista que tenen en comú la necessitat de preservar el Parc Agrari del Baix Llobregat perquè genera riquesa al territori i preserva la biodiversitat. Apostem doncs pel producte de proximitat perquè ens beneficia a tots.
