Fira de la Cirera d'en Roca a Arenys de Munt

Cada 24 de juny, per Sant Joan, es celebra a Arenys de Munt, i des de l'any 2000, la Fira de la Cirera d'en Roca. Com potser ja sabeu, nosaltres, des de fa uns anys, comencem al maig el nostre particular pelegrinatge per algunes comarques de Barcelona visitant les fires que es celebren al volant de la cirera que, com ja podeu imaginar, és una de les nostres fruites preferides. Ja us vaig parlar en un anterior post de la ruta pel Baix Llobregat, sobre les Jornades de la Cirera de Caldes de Montbui -fins al 8 de juliol- i ara toca anar cap a Arenys de Munt al Maresme, per menjar la famosa Cirera d'en Roca.

Justament en la visita a la Biblioteca Pilarin Bayés de Santa Coloma de Cervelló, durant la seva Fira de la Cirera, ens van descobrir dues petites joies, per una banda el que devia ser el primer llibre que va escriure l'internacional xef José Andrés, La Perla Roja, receptari de cuina, que va escriure quan vivia en aquella població del Baix Llobregat, i un estudi publicat al Fulls Arenyencs de Cultura, l'any 2001 -Núm.4- escrit per Gaspar Casals i Coll, titulat Roca: cireres i minaires, que explica l'origen de les famoses cireres d'en Roca.

Al segle XIX a Arenys de Munt es cultivaven bàsicament el blat, la vinya i l'olivera, sent la vinya el conreu més important fins la fil.loxera. Cada pagès pel seu propi autoconsum cultiva arbres fruiters, com el cirerer, que van portar els romans a la península des de la zona més oriental del seu imperi. Aquelles cireres, però, no tenien res a veure amb el sabor de les cireres que temps després portarien al poble els germans Roca que treballaven de minaries, construint pous d'aigua per Catalunya.

Els minaires d'Arenys de Munt teniem molt anomenada i treballaven per la Costa Brava Sud, el Maresme i l'Empordà. Durant un dels viatges que van fer els germans Roca per qüestions de feina, uns diuen que pel Pirineu i altres per l'Empordà, van visitar una masia on hi havia un cirerer que donava unes cireres una mica àcides amb consistència dura i de color entre vermell i groc pàl·lid. Els masovers els hi van dir que l'arbrer provenia de França, i als germans Roca els van agradar tant les cireres, tan diferents de les que havien tastat fins aleshores, que a l'hivern següent van tornar a la masia -que no se sap segur en quina població estava situada- i van agafar quatre empelts que se'n van emportar cap a Arenys de Munt -això va passar entre el 1890 i el 1900-.

Els cirerers van trigar uns anys a donar fruits, i quan la gent del poble els van tastar, van agafar esqueixos dels arbres originaris dels germans Roca per plantar-los a casa seva, fins el punt de posar en perill els primers arbrers; la manera d'empeltar els cirerers d'en Roca s'anomena "a l'estaca" i serveix tant per a fruiters com per a vinyes; es fan servir com a peus, cirerers bords de bosc o brots de les arrels d'arbrers consolidats.

Al començament els cirerers es plantaven entre les vinyes, perquè els parcers tenien arrendats els terrenys només per plantar ceps; quan la fil·loxera arrasà les vinyes, els cirerers van ocupar el seu lloc.

La climatologia pròpia d'Arenys de Munt ha fet que aquests cirerers només sobrevisquin en aquesta zona i no en altres del Maresme. Tant la seva producció com la seva comercialització està molt limitada, per aquesta raó és difícils trobar les cireres d'en Roca fora d'Arenys de Munt, i només en alguna població propera.

Així que si voleu tastar les cireres d'en Roca, tots cap a Arenys de Munt aquesta tarda!


Foto de les cireres d'en Roca extreta del blog, El Gourmet Català.