Sembla ser que aquestes tines es van construir entre el segle XVI-XVII, encara que l'època de màxim esplendor del conreu de la vinya a la comarca arribaria entre el 1860-1890, quan a Catalunya es plantaren milers d'hectàrees de vinya per cobrir la demanda d'alcohol que hi havia arreu d'Europa i Amèrica i que França no podia cobrir perquè la fil·loxera havia arrasat les seves vinyes. Era típic, aleshores, les concessions de porcions de terreny als rabassaires, pagesos que explotaven els terrenys cedits pel propietari per conrear vinyes; un contracte que s'allargava en el temps fins que el cep moria, per això s'anomenava la cessió a rabassa morta. El rabassaire feia construir la seva tina al costat de les vinyes, sol o associant-se amb d'altres rabassaires propers, per aixecar varies alhora, una al costat de l'altra, com si fossin un petit poblat.
La primera tina que vam visitar va ser la del Bleda. La tina és una construcció tubular feta amb morter de calç i folrada amb cairons o peces de ceràmica cuita envernissades; té una coberta a la part superior feta amb terra i pedra per donar-li solidesa, i a sobre, es plantaven herbes per que la terra no marxés amb les pluges. Dintre, a la part de dalt de la tina, i sobre un terra de fusta, s'aixafava el raïm i el suc queia al fons de la tina, Per poder buidar-la, hi havia a la part de sota una pedra anomenada boixa, llarga amb un forat al mig per on sortia el vi, i que es tapava amb un tronc de boix o una aixeta.
Les segones tines que vam visitar vam ser les del Tosques. Com en les altres, quan es collia el raïm es transportava a les tines on s'aixafava per treure el suc. Aleshores el most començava a fermentar juntament amb la brisa (pells i llavors) i romania dintre de les tines unes tres setmanes. Passat aquest temps, es treia el vi i s'aixafava la brisa amb una premsa, la base de la qual era de pedra i solia estar al costat de les tines.
També vam visitar les tines de l'Escudelleta i d'en Ricardo , on vam fer una parada per recuperar forces tastant uns vins DO Bages, un Blanc de Picapoll de Mas de Sant Iscle, un vi blanc jove, suau i fresc, amb notes de fruita tropical; i el vi negre, un Abadal Franc, elaborat amb Cabernet franc, Ull de llebre i Sumoll. Tant el Picapoll com el Sumoll són varietats autòctones del Bages, i s'està treballant per recuperar el seu conreu i també el del Mandó, una altra varietat pròpia de la comarca. El Picapoll, però, ha esdevingut símbol identitari de la comarca del Bages ja que és l'únic lloc a la península on es conrea.
Ja veieu que va ser un dia ben complert on vam combinar la cultura i la gastronomia. Us recomano visiteu la pàgina de Bages Terra de Vins per consultar totes les activitats eno-turístiques que organitzen arreu de la comarca.