De la vinya al Monestir : visita al Monestir de Sant Pere de Rodes

Fa unes quantes setmanes, vam visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes, a l'Alt Empordà, coincidint amb una visita guiada amb tasts de vins de la comarca organitzada pel propi museu del monestir. La finalitat era donar a conèixer l'important paper que van tenir els monestir en la cultura del vi del nostre país.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els monestir cristians van ser els que van mantenir el cultiu de la vinya i l'elaboració del vi, tenint en compte l'important paper del vi dintre de la litúrgia cristiana, on el vi va deixar de ser un regal dels Déus, com a la cultura egípcia, grega o romana, per convertir-se mitjançant el ritual de l'eucaristia, en la sang de Crist. Ordres monàstiques com la benedictina, que establia, entre les seves normes, la de que cada monjo havia de rebre una emina (270 centímetres cubics) de vi al dia, la del Císter o la de la Cartoixa, van ajudar a l'expansió del cultiu de la vinya arreu de Catalunya. Encara que no només els monjos consumien vi, doncs aquest era de consum habitual entre la població, tenint en compte que l'aigua en aquella època era portadora de malalties tot sovint.

Malgrat les diferents invasions que va patir la península, el cultiu de les vinyes i l'elaboració del vi es va mantenir i consolidar al llarg de l'edat Mitjana, època d'esplendor dels monestir cristians; de fet una de les qüestions que es tenia en compte a l'hora de fundar un monestir era comprovar si la terra del voltant era apropiada pel cultiu de la vinya. De fet, es va arribar a mesurar la hospitalitat dels monestirs segons la qualitat de vi que oferien als seus hostes.


A Catalunya, els monestirs de Sant Pere de Rodes, Santes Creus, Poblet, Sant Benet de Bages i Escaladei van ser els grans centres productors de vi de l'època medieval. En concret, Sant Pere de Rodes va destacar en l'elaboració del vi, i inclús a un dels seus monjos cellerer, Ramon Pere de Noves, se li atribueix un tractar sobre el vi. De fet l'època d'esplendor del monestir, cap els segles XII i XIV, es relaciona directament a la prosperitat dels cultius, vinya i oliveres, potenciat en gran mesura per la important afluència de peregrins al monestirs.

Si visiteu el monestir de Sant Pere de Rodes, no us perdeu de visitar el nucli antic de la població de Santa Creu de Rodes, i la seva església del 974, encara que podria ser que fos anterior a aquesta data ja que conté detalls propis de les esglésies visigòtiques; els últims anys s'han realitzant treballs arqueològics que han recuperat les restes de diferents edificacions del poble.


El monestir de Sant Pere de Rodes va viure una segona època d'esplendor, i ho demostra el fet de que el celler que avui es pot visitar fos construït al segle XVII; això va ser degut a que França entrà en guerra i no podia cobrir la demanda d'alcohol que hi havia al mercat; aleshores a Catalunya es tornà a plantar vinya -fent desaparèixer grans extensions de boscos- i elaborar vi fins que la fil·loxera, que primer va arribar a França, entrà a la península i arrasà també els ceps d'aquí. Avui en dia, a l'Empordà, encara no s'ha recuperat més de 10% de les extensions de vinyes que hi havia abans de la fil·loxera.


Per finalitzar la visita al monestir, un tast de vins maridats amb platets elaborats amb productes de la zona, com les anxoves o la botifarra dolça, cuinats al restaurant situat al mateix monestir; el vins eren del celler Vins del Port, i el seu propietari Genís Pinart és una de les persones que ha treballat per la recuperació del conreu de la vinya al Cap de Creus. Els seus vins tenen noms tan suggeridors com Rosat de Mont-Roses, Llum de Mar, Fons de Mar, Ruixim de Mar i Dolç de Mar; varietats autòctones, vinyes velles i un important treball per recuperar el conreu tradicional de la vinya en aquesta zona i l'elaboració d'uns vins amb molta personalitat.