Sobre les receptes, haig de dir que no hi manca la varietat: hi ha per tots els gustos. A mi m'ha sorprès molt aquest salmorejo de remolatxa i el fet de que no necessités forn -cosa que s'agraeix molt ara que el clima del Sahara arriba fins al Pirineus- i que havia anat al Mercat de la Terra de Sitges i havia comprat uns manats de remolatxa espectaculars, han fet que aquesta fos la recepta elegida per participar en el repte d'aquest mes. Per cert, la repetiré segur!
Ingredients (per 4-6 persones aprox):
- 400 grams de remolatxa cuita
- 50 grams d'oli d'oliva verge extra
- 50 grams de vinagre de Xerès
- un all
- sal
- pa -l'ideal és que tingui molta molla, i si és pa artesà, millor, uns 40-50 grams-
No m'agrada comprar remolatxa cuita, només la compro crua i amb les fulles, perquè les fulles no enganyen! En el meu cas, les he hagut de coure abans amb aigua entre 20-30 minuts depenent de la mida de les remolatxes; no s'haurien de punxar però jo abans de treure-les ho faig per veure si estan tendres -només cal que s'estovin una mica, ja que són prou fibroses-. Hem de guardar el líquid de la cocció i pelar les remolatxes - jo ho faig amb els dits perquè tenen la pell molt fina-. Les deixem refredar i les tallem en trossos petits; posem els trossos de remolatxa dins d'un bol al que afegirem un all pelat, l'oli d'oliva, el vinagre-per si de cas poseu la meitat si no us agrada gaire- i el pa i el fiqueu al frigorífic ben tapat fins al dia següent, en que triturarem tots els ingredients, afegint el líquid de cocció o bé aigua mineral, si heu comprat les remolatxes cuites. Les quantitats d'oli, vinagre i sal són orientatives, igual que la quantitat de líquid que afegim al salmorejo, ja que dependrà si us agrada més líquid o no; a mi personalment m'agrada que tingui textura, perquè m'agrada molt la remolatxa. Jo us he posat les quantitats que vaig fer servir, però és una recepta que cal adaptar al gust de cadascun, afegint de més o de menys.
La recepta original acompanyava el salmorejo amb llenques de bonítol, jo el vaig servir sol, i això sí ben fred.
La recepta original acompanyava el salmorejo amb llenques de bonítol, jo el vaig servir sol, i això sí ben fred.
Per cert, Óscar, llàstima no coneixe'ns al Vadefoodies! A veure si a la propera....
