Nika proposa dos maneres clàssiques de fer els gelats, l'europea o French Style i l'americana, coneguda com a New York o Philadelphia Style; la principal diferència és que el French Style fa servir rovells d'ou i el Philadelphia, no; amb el rovell aconseguim més cremositat i que el gelat tingui color natural; sense rovells, el gelat és més fàcil de fer i més lleuger.
Jo m'he decidit pel French Style i l'èxit ha estat absolut!
- 150 grams de sucre blanc
- 240 ml de llet sencera
- 1 beina de vainilla
- 4 rovells d'ous mitjans
- 480 ml de nata líquida 35% matèria grasa
A la recepta original es recomana fer servir una beina de vainilla Bourbon de Madagascar; per on visc només he trobat les de la marca Vahiné; la vainilla de Madagascar té molta anomenada, així que si algun dia la trobo -i el preu no és d'infart- tornaré a fer el gelat i ja us explicaré. Si l'heu provada m'agradaria que em diguéssiu que us ha semblat.
Primer obrim la beina longitudinalment i amb la punta d'un ganivet traiem les llavors que afegirem a la llet. Posarem la llet amb les llavors, el sucre i la beina oberta en un cassó i la posarem al foc fins que comenci a bullir, aleshores la retirarem del foc i la deixarem reposar 10 minuts.
Per una altra banda, batrem els rovells, i quan hagin passat els 10 minuts, afegirem poc a poc la llet, remenant continuament per que els rovells no cuallin. Agafarem el líquid i el tornarem a posar en el cassó, a foc lent, remenant constantment entre 5 i 8 minuts, fins que aconseguim una consistència cremosa. Nika ens recomana fer la prova de la cullera: Estará lista cuando la crema se adhiera al dorso de la cuchara y al pasar un dedo deje un surco bien marcado. Aleshores la retirem del foc i aboquem la nata poc a poc, mesclant bé, per parar la cocció.
A la recepta original, explica com refredar la crema i fer el gelat sense gelatera. A casa el que vaig fer va ser deixar refredar una mica la crema abans de ficar-la al frigorífic fins al dia següent, i llavors vaig fer servir la gelatera. En el cas de que feu servir aquest aparell, us dono un parell de consells de novella per aquells que la feu servir per primera vegada: aboqueu la crema pel forat de la gelatera vigilant que no toqui la paret de la cubeta -es congela d'immediat i pot fer que la pala no giri i feu malbé l'aparell-. No perdeu de vista l'aparell massa estona; possiblement no el faig servir correctament però quan els gelat porta uns 20 minuts -i ja té prou consistència- vigileu que la paleta no s'enganxi. Potser em passa a mi perquè normalment deixo en funcionament la gelatera uns 30 minuts, i potser no cal tant i el gelat s'endureix massa; també pot ser que posi massa líquid. Si algú em pot aconsellar al respecte li agrairia. Mai he trobat cap de recepta de gelats casolans que parli d'aquests problemes, així que, suposo, que estic fent alguna cosa malament. A veure si ho acabo descobrint, abans d'espatllar la gelatera!
Quan traieu el gelat de la gelatera, l'haureu de ficar en un tupper al frigorífic mínim 3 hores i recorde-vos sempre de treure'l uns minuts abans de servir per que us sigui molt més fàcil manipular el gelat.
He servit el gelat de vainilla acompanyat de crocant d'ametlles, -també de la marca Vahiné-, i unes neules de xocolata. Al blog La cuina de sempre trobareu la recepta per fer l'ametlla crocant a casa, si us bé de gust.
Primer obrim la beina longitudinalment i amb la punta d'un ganivet traiem les llavors que afegirem a la llet. Posarem la llet amb les llavors, el sucre i la beina oberta en un cassó i la posarem al foc fins que comenci a bullir, aleshores la retirarem del foc i la deixarem reposar 10 minuts.
Per una altra banda, batrem els rovells, i quan hagin passat els 10 minuts, afegirem poc a poc la llet, remenant continuament per que els rovells no cuallin. Agafarem el líquid i el tornarem a posar en el cassó, a foc lent, remenant constantment entre 5 i 8 minuts, fins que aconseguim una consistència cremosa. Nika ens recomana fer la prova de la cullera: Estará lista cuando la crema se adhiera al dorso de la cuchara y al pasar un dedo deje un surco bien marcado. Aleshores la retirem del foc i aboquem la nata poc a poc, mesclant bé, per parar la cocció.
A la recepta original, explica com refredar la crema i fer el gelat sense gelatera. A casa el que vaig fer va ser deixar refredar una mica la crema abans de ficar-la al frigorífic fins al dia següent, i llavors vaig fer servir la gelatera. En el cas de que feu servir aquest aparell, us dono un parell de consells de novella per aquells que la feu servir per primera vegada: aboqueu la crema pel forat de la gelatera vigilant que no toqui la paret de la cubeta -es congela d'immediat i pot fer que la pala no giri i feu malbé l'aparell-. No perdeu de vista l'aparell massa estona; possiblement no el faig servir correctament però quan els gelat porta uns 20 minuts -i ja té prou consistència- vigileu que la paleta no s'enganxi. Potser em passa a mi perquè normalment deixo en funcionament la gelatera uns 30 minuts, i potser no cal tant i el gelat s'endureix massa; també pot ser que posi massa líquid. Si algú em pot aconsellar al respecte li agrairia. Mai he trobat cap de recepta de gelats casolans que parli d'aquests problemes, així que, suposo, que estic fent alguna cosa malament. A veure si ho acabo descobrint, abans d'espatllar la gelatera!
Quan traieu el gelat de la gelatera, l'haureu de ficar en un tupper al frigorífic mínim 3 hores i recorde-vos sempre de treure'l uns minuts abans de servir per que us sigui molt més fàcil manipular el gelat.
He servit el gelat de vainilla acompanyat de crocant d'ametlles, -també de la marca Vahiné-, i unes neules de xocolata. Al blog La cuina de sempre trobareu la recepta per fer l'ametlla crocant a casa, si us bé de gust.
