Un plat típic de les comarques pirinenques i pre-pirinenques, on els seus ingredients principals són la col i la patata bullides, aixafades i ben barrejades. A Puigcerdà, a finals de febrer, es celebra la Festa del Trinxat, un sopar popular on el trinxat, naturalment, és el protagonista. Al llibre de Pep Palau, La Cuina del Pirineu Català, també hi ha una recepta anomenada Canamillana amb carlins, que es fa amb patates del bufet i col del pell de galàpat o col negra, i cansalada viada, i que sembla que prové de la comarca del Ripollès i que va arribar fins al nord de la comarca d'Osona, on encara es cuina avui en dia. El seu nom podria venir de la contracció de les paraules "cànem i llana", que localitzaria el seu origen en zones amb indústria tèxtil. Anomenar a la cansalada viada, carlins, vindria de l'època de les guerres Carlines, al segle XIX
Ingredients:
- 200 grams de col
- 400 grams de patates
- 100 grams de cansalada fumada
- 1 dent d'all
- oli d'oliva verge extra
- sal
Primer s'ha d'escaldar la col (posar uns segons les fulles de la col en aigua bullint i retirar-les de seguida) i després posar-les en una altra cassola per bullir-les, aquesta vegada amb sal. En el llibre de La Cuina Tradicional de Cerdanya de Semproniana (el pseudònim de Rosa Aguilar i Puigcerver),diu que cal escaldar-la per eliminar el possible pugó que pugui tenir la col. No obstant, fer aquest procès abans de bullir la col evita la degració del color de la verdura, i que es fixi la clorofil.la, de manera que la verdura manté més el seu color natural. En el mateix llibre també s'aconsella de no tallar amb ganivet les fulles de la col, sinó de trinxar-les amb les mans igual que treure-li el nervi, la part blanca i més gruixuda de la fulla també amb les mans. L'hem de bullir durant mig hora i després afegir les patates tallades a trossos, i coure-les un quart d'hora més. Després colarem les verdures, guardant una mica d'aigua per si cal afegir-lo al trinxat, si aquest surt massa sec.
Mentrestant, en una paella s'haurien de fregir les rostes, anant-les punxant amb la forquilla; al supermercat com no hi havia, he fet servir cansalada fumada, que he saltejat una mica a la paella.
Una vegada les verdures escorregudes, les hem de trinxat i barrejar fins que quedin ben integrades. Ho podeu fer a la mateixa cassola on les heu bullides, a foc fluix per evitar que es refredin abans de servir-les. En el meu cas, com després les he passat per la paella, les he trinxat a banda sobre un plat, de manera més còmoda, i fent servir una forquilla.
Segons la cuina tradicional, el trinxat ha de quedar fi i servir-lo acompanyat de les rostes i d'una mica del suc que han deixat anar les rostes mentre es coïen. Aquest plat es menjava per sopar i sempre es feia més quantitat per que sobrés per l'endemà per esmorzar. Aleshores en una paella posaven una mica d'oli i uns gran d'all, els enrossien i després afegien el trinxat, remenaven bé i el cuinaven com una truita fins que feia crosta. Jo també l'he passat per la paella abans de servir-lo. Si a més s'acompanya el plat amb una truita d'un parell d'ous, es converteix en un esmorzar cerdà. I Semproniana afegeix al seu llibre, el que deia el seu padrí: "Amb un esmorzar així, ja es pot passar el port amb tamborell". I és que amb la panxa plena, bé diuen que els problemes es veuen d'una altra manera!.
Fonts consultades: La Cuina tradicional de Cerdanya de Semproniana, Garsineu Edicions, 2011.
La Cuina del Pirineu català, Pep Palau, edicions Farell 2009.
