En Jaume Fàbrega, professor de Gastronomia i Enologia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més d'historiador, consultor gastronòmic i periodista, ha estat guardonat set vegades amb el Gourmand World Cookbook Award, el premi al millor llibre de cuina del món, i ha estat qualificat de primer escriptor gastronòmic de la Mediterrània, amb els seus 67 llibres publicats, entre ells, el conegut La cuina del 1714.
En aquest llibre, Jaume Fàbrega ens explica com es va recuperar la nostra tradició culinària, escapçada després de la derrota del 1714, i les innovacions que van arribar a Catalunya de la ma de la burgesia, els indians, els moviments anarquistes o l'Exposició Universal de 1888, i a més inclou una recopilació de receptes pròpies de l'època, incloses les del tastet que ens van oferir en acabar l'acte, emulant un típic menú modernista: Espinacs amb panses i pinyons, Canelons i Modernistes amb vi dolç, plats elaborats per la Cristina Vicentini, col·laborada habitual en tallers de cuina al centre cívic.
I és que després de 1714 es van prohibir els llibres de cuina en català. Però gràcies als receptaris de cuina catalana que es guardaven als monestirs, l'any 1830 es va publicar un nou receptari, anomenat El Llibre de la Cuina Catalana, que inicialment es va vendre en fascicles i que quan es van reunir en un llibre, es van convertir en tot un best-seller de l'època.
En aquells temps, existien dos tipus de cuina que s'interrelacionaven entre elles -un fet únic a Europa-la de la burgesia i la de la classe obrera: la de la burgesia, basada en la cuina tradicional catalana i la cuina francesa; per als burgesos es van obrir a Barcelona els primers restaurants de la península, amb cuiners, molts d'ells italians, un dels quals va introduir els canelons a la nostra cuina; aquest plat elaborat inicialment per l'alta burgesia, s'acabaria convertint en un plat que arribaria també a les taules dels obrers, i seria típic de les festes més tradicionals, com la de Sant Esteve.
La cuina de la classe treballadora era cuina familiar de bona qualitat que es menjava a les fondes -s'anomenaven de sisos perquè el dinar valia 6 rals-; com els obrers s'havien de traslladar fins a les fàbriques, moltes vegades molt lluny de casa, o bé menjaven a les fondes o bé compraven menjar per emportar -una altra novetat de l'època que ha arribat fins al nostres dies-; es comprava a les bacallaneries, on a banda de la pesca salada també podien trobar llegums cuits.
L'Exposició Universal de 1888 també va marcar un punt d'inflexió en la nostra cuina, doncs va donar a conèixer productes d'arreu, com el iogurt, importat per un jueu dels Balcans, que tenia un fill que es deia Danone, la llet condensada, les sodes americanes, o els caldos concentrats, com els de Maggie que els va crear pensant en la classe obrera; amb ells s'iniciaria la industrialització dels productes alimentaris.
I l'anarquisme més culte, va introduir també un canvi en els hàbits alimentaris, el vegetarianisme, amb les seves clíniques, botigues especialitzades i fàbriques de productes com les de la marca Santiveri.
Segur que us queden ganes de descobrir més sobre aquella època, oi? Com qui va inventar el pa amb tomàquet, o la història que hi ha darrera del famós arròs Parellada, o sobre la xocolata desfeta amb melindros...La Cuina Modernista, un llibre molt interessant per llegir i per regalar per aquest Sant Jordi!
