La Fira d'Artés és una fira multisectorial, on ha predominat, aquest any, el sector de la maquinària agrària i també el de la mobilitat sostenible; és de les fires de més anomenada de la Catalunya Central i, naturalment, entre les seves activitats també hem trobat de caire gastronòmic com la Fira de la Cervesa artesana o el tast de ratafies al Celler Cooperatiu.
El Celler Cooperatiu va ser fundat l'any 1908 amb el nom de Sindicat Agrícola d'Artés, i va ser la primera cooperativa de la península que es va iniciar en l'elaboració i comercialització de champagne criat en cava. No obstant, el producte estrella del celler és el picapoll, que van començar a comercialitzar com a vi varietal l'any 1955, esdevenint la primera bodega en embotellar vi picapoll criat en bóta de roure. Podríem explicar moltes més coses del celler, però ho farem més endavant, ja que ens ha quedat pendent una visita guiada a aquestes instal·lacions i un tast dels seus vins.
La protagonista d'aquesta visita, però, era la ratafia, que s'elabora per la maceració de diferents ingredients -fruites, herbes, arrels, pinyols, espècies- en aiguardent, anís o alcohol generalment de vi (que és força difícil de trobar, encara que ens van dir que al Celler Cooperatiu te la poden aconseguir). La ratafia clàssica porta nous verdes i herbes remeieres, que varien segons la zona i la recepta de cada família; i és que l'elaboració de la ratafia és essencialment casolana, amb receptes que passen de pares a fills; no obstant unes quantes empreses l'elaboren per la seva comercialització des de fa més de 100 anys, Russet, Bosch i Raiers, que vam ser les elegides pel tast maridat del dissabte passat, juntament amb els tres licors que elabora L'Avi Guillem: la ratafia, la crema de ratafia i el bombó de ratafia.
La millor època per elaborar la ratafia era a finals de juny, quan les nous encara eren verdes i tendres -amb el canvi climàtic les dates s'avancen-, i la tradició diu que les herbes remeieres s'han de collir per Sant Joan, perquè és quan estan en la seva plenitud; després es deixen macerar els ingredients 40 dies a sol i serena i, passat aquest plaç de temps, es filtra el líquid varies vegades, i ja està llesta la ratafia per ser tastada. No oblidem que també se li afegeix sucre, entre 200-300 grams. La graduació alcohòlica oscil·la entre els 22º i els 35º.
No només a Catalunya s'elabora ratafia, també a altres zones de la península i a França i Itàlia, encara que tenen un altre nom.
Amb la ratafia també es pot cuinar, tant receptes dolces com salades; a la pàgina de la Confraria de la Ratafia trobareu moltes receptes per animar-vos a introduir la ratafia a la cuina, si és que no ho heu fet encara. Pot substituir el vi o altres alcohols per elaborar salses i rostits. I si voleu començar per alguna cosa més senzilla, podeu acompanyar amb un rajolí de ratafia el gelat de torró o el sorbet de llimona.
Us agrada la ratafia? Molt dolça? Què es noti el gust d'alcohol? Personalment m'agrada més aviat dolça, per això a casa ens hem aficionat a la de L'Avi Guillem, que vam descobrir en una fira a Girona, encara que per cuinar fem servir la Russet. Si us agraden els licors cremosos, segur que us agrada la Crema de ratafia de L'Avi Guillem, i si sou molt llaminers potser us agradarà el seu Bombó de ratafia amb un intens gust a cacau; però si sou més tradicionals, i us agrada paladejar les notes a herbes i alcohol, segurament preferireu les ratafies de tota la vida de Bosch, Raiers i Russet.
